NADIA GHULAM

Nadia Ghulam s'identifica amb un proverbi del seu país que diu "els humans són forts com pedres i fins com una flor". Una dona forta i valenta que cada dia encara l'esdevenir de la vida. Feble i fràgil davant tantes vivències injustes. Conversar amb ella t'obre de cop els ulls al món. Un testimoni que torba i que et fa valorar la grandesa de les coses més petites.

Nadia Ghulam va néixer a l'Afganistan i va viure feliç i amb llibertat, fins que el règim dels Muyahidíns van provocar una devastadora guerra civil. Amb només vuit anys va ser víctima d'una bomba, que la va deixar malferida durant dos anys. En sortir de l'hospital, el règim talibà s'havia instaurat a l'Afganistan i va decidir suplantar la identitat del seu germà mort, per tal de treure endavant la seva família. Onze anys més tard viatjaria a Catalunya, indret on ha refet la seva vida.

Estudiant d'Educació Social i coautora, amb Agnès Rotger, del llibre El secret del meu turbant (43è Premi Prudenci Bertrana de Novel·la 2010) ens explica la seva pròpia història i aclareix "el gran desconeixement que hi ha sobre l'Afganistan i els règims fonamentalistes".

Tots nosaltres el passat dijous dia 15 vam assistir a una conferencia on hi estaba present la Nadia Ghulam. Vam veure un documental d'una part molt significant de la seva vida. Ella mateixa ens va explicar vivències del seu passat tan dolorós i dur

Aquesta història ens va commoure a tots , pel fet que a més de saber lo dolorosa i impactant que ha estat part de la seva vida , també el fet de tenir-la a ella present explicant detall per detall situacions del seu passat, que a dia d'avui li han fet ser la persona tan forta , valenta i lluitadora .